En N. deia que els vegetarians ajuden a combatre el canvi climàtic amb la seva dieta no carnívora. Per què?, vaig preguntar-li. “Perquè no menjant vaques, disminuïm la necessitat de criar-ne i això anul·la la causa principal del canvi climàtic: la quantitat de metà que emeten les vaques amb cada pet que es tiren.” Us puc assegurar que va ser una sobretaula interessant. Fins i tot el Sr. J., que fent honor al seu cognom parla poc, va dir-hi la seva!

En N. basava la seva teoria en una notícia que havia vist, la qual, per exemple, podria ser aquesta: “Vaques i ovelles, en la diana de la lluita contra el canvi climàtic a Austràlia”. Segons aquesta i tantes altres notícies similars, els animals ruminants, com les vaques i les ovelles, emeten metà en quantitats rellevants que, en diferents països del món, suposen una quantitat no menyspreable en el còmput de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) que emet cada país.

És cert que els animals ruminants són més flatulents que la resta d’animals. Això és degut al seu aparell digestiu que, a part de donar-los el nom, els permet digerir les fibres vegetals. Aquest aparell digestiu és particular perquè està format per quatre unitats interdependents o estómacs, anomenades rumen, reticle o bonet, llibret i quall. Una vaca adulta té un conjunt estomacal amb una capacitat de 120 a 200 litres, de la qual un 80% és del rumen i el reticle, un 8 % del llibret i el 12% restant del quall. Malgrat ser anomenades estómacs, només el quall es pot considerar com a tal ja que és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac de mamífers, és a dir, l’únic que conté glàndules secretores d’enzims.